FaceBook: No burxis els teus amics

17 Octubre 2008

Has rebut una invitació a una aplicació, normalment un test (Quizz), o un super mur, o alguna tonteria realment tonta. Inverteixes una estona a omplir el test, en voler llegir un suposat missatge enviat per un amic … i et trobes amb que, abans de saber el resultat o, fins i tot, abans de llegir el missatge enviat per aquest amic, has d’enviar l’aplicació o el test a 15 o 18 amics més.

Amb el que repeteixes el cicle: 18 amics teus reben invitacions per a fer el mateix test, o veure el mateix missatge. Normalment aquest “test” acostuma a ser absurd, o el missatge, promocional (Ei! El teu amic s’acaba d’instal·lar aquesta aplicació i vol que sàpigues com n’és de divertida). Res important.

El que “ningú” sembla saber és que on diu “tienes que enviar esto a 18 amigos”, la suposada obligació no existeix. Per les mateixes condicions de Facebook cal que en aquest moment tota aplicació tingui un forma d’esquivar-ho. Sempre, sempre, sempre, en qualsevol aplicació, hi ha d’haver un petit enllaç, dissimulat, si vols, que es digui “Skip” … no, no és un detergent, si no que et permet veure el missatge, instal·lar l’aplicació o veure el resultat del test sense haver d’enviar el convit als 18 amics.

D’acord, moltes vegades serà molt difícil de trobar: Amagat entre publicitat enganyosa (amb botons amb la mateixa forma del facebook), o després d’un gran espai “en blanc”, simulant que “no hi queda res més, no miris”, però sempre hi és.

Siusplau, si t’agradava jugar amb els “On és Wally”, t’agradarà trobar aquest enllaç i no tocar els nassos als teus amics! Usa’l!!!!!!


Ejpanya é asín

15 Octubre 2008

He estat demanant un pressupost per a un petit projecte Flash, preguntant a nivell internacional, amb vàries ofertes per país, aquest ha estat el rànking, per un projecte amb, exactament, les mateixes condicions. Indico preu promig ofertat i temps previst per la primera entrega (per a fer testeig)

  1. Xina: 90€ (2 dies)
  2. Argentina: 130€ (5 dies)
  3. Regne Unit: 400€ (10 dies)
  4. Korea: 800€ (2 dies)
  5. Espanya: “Partimos de 3.000€ y a partir de ahí hablamos” (1 mes)

Comentaris? Suggeriments?


I SIMO tanca les portes

14 Octubre 2008

No, no és que la fira ja s’hagi acabat, és que la fira més important d’Espanya (l’única?) directament ni se celebrarà, després de fer-ho durant 47 edicions. Contrariament al que apunten alguns mitjans (degut a la crisi), això ha estat degut a una falta total i absoluta de visió tecnològica.

De fet, juraria que s’ha repetit el mateix error que va acabar amb Informat, la fira d’informàtica de Barcelona ara ja fa uns quants anys.

Preus exhorbitats pels estands, tancada al públic general (només professionals amb acreditació), preu de l’entrada moltes vegades fora de lloc (si ets professional, vens a passar mínim 3 dies). De fet, altre cop com Informat, SIMO havia tret tots els tècnics dels estands hi havia deixat només comercials, que venien un producte, però els era igual si cols o patates.

I no és que no hi haguès productes a promocionar. Des de les eines típiques de Microsoft (no, tampoc hi anava Microsoft), com Adobe donar publicitat al seu nou entorn Flex (tampoc, no hi anava Adobe), Intel a presentar els seus Hexacore (tampoc estava Intel, ni AMD), els estands de Linux o Apple amb els seus nous models de Mac, les noves tecnologies i l’e-learning (pissarres digitals, per exemple), o els nous models d’ultraportàtils eeePC o els ordinadors-telèfons HTC, iPhone o Android. De fet tampoc hi assistia ni Telefónica, amb el seu imagenio, ni Vodafone, amb la seva nova oferta d’ADSL …

De temes hi havia, el que no hi havia era interès per part d’uns organitzadors que han perdut el punt de vista de presentació de novetats a “l’únic que importa és vendre” … als mateixos de sempre (els professionals, que ja es coneixen el sector i ja saben, més o menys, què volen).

Una pena. Ara, per anar a una fira d’informàtica, ens n’haurem d’anar a París.


Firefox 3.0.3 L’inestable

14 Octubre 2008

No sé si és un plugin que he instal·lat, o el mateix firefox, però la última versió del Firefox, sobretot amb pàgines amb molt de Javascript i Flash, no para de penjar-se’m.

Us passa el mateix?


Telèfons

12 Octubre 2008

Els que m’heu anat seguint, ja sabeu que no fa massa em vaig canviar a SimYO, i també que em vull donar de baixa. Ha passat l’estiu i encara no he complert la meva promesa.

Per què no? Doncs per que em fa autèntic mal veure les tarifes entre operadors dels operadors principals (Movistar, Vodafone, Orange). He vist que ara KPN, l’empresa holandesa que també posseeix SimYO ha llançat una nova operadora a Espanya: Blau. L’oferta és atractiva: 8cts/min i 8cts/sms però, com MásMovil, no ofereix un “contracte”, si no que són recàrregues automàtiques d’un determinat import. És a dir: Carregues 30€ i configures que, quan quedin 2€, automàticament se’n carreguin 30 més. D’acord, no sol·lucionem res, els propietaris són els matixos i, segurament, continuaré tenint els mateixos problemes (no trucar a centraletes, missatges de “no s’ha pogut enviar el SMS, saldo insuficient” -tot i tenir contracte-) … però és un pas!

Jo mentrestant segueixo mirant.

I una altra “panacea”: Estava mirant de treure’m la quota del fix de Telefónica, i més després de les dues pujades d’aquest any … la pujada de la quota de manteniment de principis d’any i l’impost revolucionari de la identificació de trucades. Com que tinc ADSL de Ya.com, i necessito l’ADSL per treballar, no puc permetre’m el luxe d’estar mesos sense línia, tal com he vist a gent que canviava a Wanadoo (ara Orange) o ONO ( pfff! ). De fet, preguntant a una botiga Orange, amablement m’insinuaven que menys de 15 dies sense internet no hi estaria. D’això en dic fiabilitat :). És una bona forma de mantenir els clients: No poden canviar.

Però ara, com no, l’espera té un premi: Vodafone ADSL. És un ADSL que et permet navegar des del primer segon: Si no hi ha linia fixa, usa la tecnologia 3G!!!!!! Que et quedes sense linia mentre t’esperes? D’acord, no pots trucar a fixos, però internet funciona. M’han convençut moltiiiissim.

Condicions: (Si, me les he llegit) Inclou la quota de linia, amb módem 3G per navegar mentre no tens l’ADSL activat. Una vegada l’ADSL activat, pots usar el servei 3G per 2,9€ al dia sense límit o tarifa vigent. Al contracte es comprometen a sol·lucionar qualsevol incidència en menys de 48h una vegada detectada per vodafone (la trampa de la llei) o notificada pel client. Si no, descompte del 10% a la factura per començar. Hi ha periode de permanència (no veig quin), però donar-se de baixa abans que aquest expiri té una multa màxima de 50€ … molt inferior a la d’altres operadors.


Google i els 40 idiomes

5 Octubre 2008

Google tradueix la gran majoria de serveis, de forma completa, a 40 idiomes. Ni un més, ni un menys. I un d’aquests idiomes és … el català! Si, per això tenim el Gmail en català, igual que moltes altres aplicacions.

Però com sap Google a quines llengües traduïr? Doncs ho mira a les preferències del navegador. Cada vegada que el navegador demana per una web, inclou una llista ordenada d’idiomes en la que prefereix veure els continguts, per exemple: [ca es en] => Prefereix veure els continguts en català, si no en castellà, i si no en anglès.

Malauradament ens han avisat: La puixança del mercat oriental pot fer que el català “surti fora” d’aquesta llista. Però no per que aquests idiomes tinguin realment més parlants i usuaris, si no que, degut a incompetència dels diferents consellers de política lingüística, la immensa majoria de catalans (particulars i empreses) tenen el Windows amb l’Internet Explorer en castellà, i que posar-hi la traducció al català sigui més una operació d’alt risc que no pas un dret. Si tens el navegador en català, però (Firefox o Google Chrome en català), ja no et caldrà “retocar” cap altra opció.

Des de diferents llocs es demana que, particulars i administradors d’empreses, vetllin per que la primera opció d’idioma al navegador sigui el català (font 1, font 2 amb instruccions), canvi que no implica instal·lar res, ni espatllar res: això farà que augmenti el nombre d’internautes que prefereixen veure les coses en català en aquelles webs que ho suporten (entre elles, les de Google).

I en què més us afecta això? Doncs en poca cosa … Si ho feu, per defecte Google us apareixerà en català (per que ho prefereiu), i poques webs més … una d’elles, per exemple, la de l’Opus Dei. En la immensa majoria no hi notareu cap canvi, però els estareu dient que potser, els pot sortir a compte fer la traducció al català.


Un nou sistema de publicitat

2 Octubre 2008

Si, fa un parell de dies m’han contactat d’un nou sistema de publicitat, online i en català. M’ha encuriosit la iniciativa, imagino que tota crisi té la seva cosa bona: Es desperta la imaginació.

Aquesta iniciativa de publicitat online ha sortit dels pensadors de l’empresa “xai digital”, i bé, des d’aquí els desitjem sort! :)


DRM … ni de conya!

27 Setembre 2008

Començem: Què és el DRM? Les seves sigles en anglés (Digital Rights Management) no són prou clares, però crec que la definició més adeqüada seria: És una forma de controlar on, quan i quantes vegades et copies un fitxer, especialment multimèdia, per a poder-ho limitar i fer-te pagar per poder copiar un fitxer, per exemple, a 3 dispositius diferents o grabar-lo en un CD.

De fa temps que amb les associacions de drets d’autor, grans empreses de software i discogràfiques estan treballant dur per oferir un sistema “tancat”. Exemple per antonomasia? Apple:

Et compres una iPod, que t’obliga a instal·lar l’iTunes, que t’obliga a obrir un compte a la botiga virtual de Música d’Apple. Si compres una cançó en aquella botiga, aquesta ve protegida per DRM: La pots tenir al teu ordinador, passar-la al teu iPod … i s’ha acabat, res de copiar-la en un altre lloc, com en un pen per escoltar-la a la feina o simplement en un altre ordinador. I si la vols posar en un CD? A tornar a pagar.

Hi ha d’altres sistemes “tancats” fets per altres companyies i que son incompatibles entre si, com per exemple, alguns intents de SONY …

El problema és que aquest control de “quantes vegades he copiat” o “a quins llocs ho he posat”, no només es basa en un programari, si no també en una conexió a internet i un servidor de l’empresa en qüestió que ha venut el contingut i “monitoritza” els seus moviments.

I què passa si l’empresa decideix tancar aquest servei, tal i com ja ha fet Microsoft amb proves ja antigues del sistema de DRM (continua vigent el de les noves Zune) o farà aviat Wal-Mart (Que són els reis dels supermecats als Estats Units)? Doncs que podràs gaudir de la música on ARA ja la tinguis posada, però quan el servidor estigui tancat, ja no podras copiar-la a altres dispositius ni grabar-la en CD … ni pagant. Si et compres un ordinador nou, també es perd tota la música. Ohhhhh! I s’hi t’hi has gastat una fortuna? Mala sort!

Per sort, sembla ser que algunes discogràfiques ja estan “pensant” en acabar amb el CD i que, potser, la idea de seguir treballant amb el mercat com si fóssim als anys 90 i les noves tecnologies no existíssin, no és la solució. Amb Sandisk estan treballant pel seu substitut: Una tarja micro-SD de 1Gb amb l’audio grabat en format MP3, a altíssima qualitat (320kbps), i extres: Imatges de les caràtules, algun video exclusiu … . Tot lliure de DRM, per que ho posis a la iPod, el Walkman de Sony, la Zune de Microsoft o el MP3 tòxic comprat als xinesos.

Ara … ara … sembla ser que ens comencem a entendre. Serà veritat?


El Web o la Web

26 Setembre 2008

Ah! Mítica discusió :)

De tant en tant sento algun purista de la llengua que, amb molt d’esforç i paciència, aconsegueix parlar d’el Web, encara que això signifiqui provocar una sensació similar a una patada a l’estòmac al seu interlocutor.

Veig que el DIEC no es mulla: El Web si es refereix a un lloc web, o La web si es refereix a una pàgina web, així que quan ens referim a la totalitat d’un portal, els puristes es decanten pel web masculí, que ja està format per moltes pàgines web (en femení).

Aquesta distinció vé dels termes anglesos “site” (lloc) i “page” (pàgina), però cada idioma adapta aquesta terminologia a la seva manera i crec que en català s’ha acabat imposat parlar sempre en femení, doncs a l’usuari ni sap, ni li cal saber, que un lloc web està format per múltiples pàgines, simplement, navega, reservant en gran mesura el concret “la web” per parlar d’internet en general (excepte que s’estigui referint a un portal en particular, el context), l’indeterminat “una web”, “aquesta web” per als llocs sencers i deixant el concepte “pàgina” exclusivament el que pel DIEC és en femení.

Proposaria “desterrar” la forma masculina de la llengua catalana, abans que els programes de la tele on parlen “del web” m’acabin provocant mal d’estòmac de debó. I vosaltres, sou partidaris “del web” o “de la web”?


El mòn s’acaba!!!

24 Setembre 2008

Uf! De fa dos dies que no tenia internet. Així que el títol m’ha semblat adeqüat. Entre això, i el router que tinc al que no li sortia dels ous canviar de DNS, ja havia begut oli.

Dilluns a la nit, en una empresa que es dedica a tenir hostatjats servidors d’internets, s’hi va produïr un incendi que va afectar al seu circuit halògen ( l’electricitat, baja ). Aquesta empresa “venia” que era molt segura i que en tenia dos per redundància (si es crema un, n’hi ha un altre), però el segon sembla ser que no donava de si i, abans de que es cremès, el van apagar … i ja l’hem liat!!! centenars d’ordinadors sense electricitat: Des de l’empresa Weblogs SL, hispanair, el reial madrid fins al ministeri de defensa, tenien les webs caigudes. Però sembla que allà Ya.com hi tenia servidors que són IMPRESCINDIBLES per a navegar per internet.

Aquests servidors són els servidors DNS i, sembla ser, que també algun altre per a sincronitzar. Malauradament he necessitat el meu temps per descobrir que el meu router és una mica especial i que “aplicar” els canvis no és suficient (et diu que ho ha fet, però no t’avisa que has de “desar i reiniciar”, com fa en altres opcions), així com tampoc ho és trobar l’opció de “desar i reiniciar” (està molt, molt, molt amagadeta). Igualment, tot i fallar els DNS, hi ha moltes estones que no sortia ni tansols el PING, així que la solució tampoc és tant trivial com sempre.

Les preguntes del milió de dòlars:

- Ya.com retornarà els diners dels dies que ens han tingut sense internet? No? I els que no saben canviar els DNS, o canviar els DNS no funciona … què?

- L’empersa que gestionava l’hospedatge ha comès un error: Ha posat més servidors dels que podia mantenir, mentint i enganyant als clients, i amb conseqüències molt greus. Emprendran demandes legals contra ella?