Sony, l’empresa que tots coneixem com a ultra-innovadora de la tecnologia, comença a fer aigües. Aquest trimestre els seus beneficis s’han reduït en un 90%. I des del meu punt de vista personal, pels següents fiascos:
PSP: La PSP ha estat un gran fiasco. Dirigida a un públic que prefereix jugar a la pantalla gran, amb jocs que requeririen una pantalla gran, amb unes possibilitats multimèdia força complicades de fer servir, i usant jocs en discs UMD, quan s’ha demostrat que piratejant el joc a la MicroSD que pot incorporar, el joc funciona molt més ràpid. També les pel·lícules en UMD han estat un fracàs … qui vol comprar una pel·lícula que només es pot veure a la PSP?
PS3: La PS3, una de les consoles més potents del mercat, no ha trobat el seu lloc. Un preu excessiu i jocs que sortien alhora a la XBox 360, sobrepassada per la Wii, per molt que Sony ens digués que el mercat de la PS3 i de la Wii és diferent. I si bé fa un temps el director de Nintendo ens sorprenia dient que una consola és per jugar, no per a ser un centre multimèdia, el temps li està donant la raó. La PS3 va fluixa de vendes i fins i tot la XBox l’ha superat ja al Japó.
Blu-Ray: Vencedor de la batalla contra el HD-DVD de Toshiba, el Blu-Ray semblava tenir-ho tot de cara per fer-se amb el mercat … amb un mercat que no compra ja pel·lícules en DVD, ni les lloga, si no que les baixa per internet o les “compra” a la tele per cable o imagenio. A més és una substitució tecnològica difícil de fer: Fa poc temps que la gent ens vàrem canviar del VHS al DVD, havent de llençar totes les pel·lícules i comprant-les de nou. Mals records com per “passar-se” al nou format … que només aporta … (ara ho veureu)
1080i: Sony ha apostat molt fort per una resolució de molt més alta qualitat, el 1080i. I això és el que aporta el Blu-Ray… molta més resolució que només pots gaudir si a més de canviar-te el reproductor, també et canvies la tele. Una tele que es veurà exactament que la que tens si mires la TDT o un DVD. La gent no està molt ficada a substituir la tele … simplement per guanyar a que es vegi a més resolució. A més resoluquè?
Walkman: El minidisc va ser un fracàs, i en arribar l’era del MP3, Sony va quedar completament fora del mercat amb tot el que anava sortint (iPod, Zune, MP4…). Només al final ha corregit en aquest tema: Els walkman SONY són molt senzills de fer servir, sense limitacions ni DRM. Però ha arribat a temps aquest canvi?
Mòbils: Els mòbils-walkman Sony-Ericsson havien de ser l’estrella del mercat, amb fortes campanyes del walkman amb música. Si no fos per que es fon la bateria en un 3 i no res, una bona idea. Així que la gent continua preferint tenir el reproductor de música per una banda, i el mòbil Nokia o iPhone per l’altra. I ara ve una nova era: El mòbil-ordinador … iPhone, HTC, Samsung … on és la Sony?
Crisi: Un últim factor important és la crisi. Tot el que ven Sony són petits luxes. L’aposta pel 1080i és una aposta clara a mitjà termini, però amb una crisi pel mig, pot ser a llarg termini. Si Sony resisteix, no dubto que triumfarà més endavant. Però ha de resistir un mal enfocament que ve de lluny.
Es salvarà?